Com és ben sabut, el sol és imprescindible per a la vida. Produeix efectes beneficiosos tant en l’àmbit fisiològic com psicològic i és fins i tot utilitzat com a tractament per a algunes afeccions de la pell. Tanmateix, s’ha de ser conscient que una exposició solar inadequada pot desencadenar efectes nocius a curt i llarg termini. És important conèixer la sensibilitat i l’adaptació personal a la fotoexposició, ja que no totes les persones reaccionen de la mateixa manera davant del sol. Així mateix, les diferents condicions d’exposició influeixen en els efectes nocius i beneficiosos del sol.
Característiques generals
Dins dels raigs ultraviolats es distingeixen tres grans subtipus, en funció de la seva energia, la influència nociva dels quals sobre la pell és diferent. Així, els raigs ultraviolats A (UVA), els de menor energia i que representen el 90% del total de la radiació solar a la qual estem exposats, estan relacionats amb el fotoenvelliment prematur i amb les reaccions de fotosensibilitat. Els raigs ultraviolats B o UVB d’energia mitjana són més habituals a l’estiu i en les hores centrals del dia; afecten la zona més superficial de la pell i són els màxims responsables de les cremades solars i del càncer cutani a llarg termini. Els raigs ultraviolats C (UVC) són els més energètics i perillosos, però afortunadament són en gran part absorbits per la capa d’ozó. D’altra banda, la proporció i la intensitat de la radiació dependrà de nombrosos factors com l’hora del dia (la radiació solar més intensa es produeix entre les 11 i les 16 hores), l’estació de l’any (és superior a l’estiu per l’augment de la perpendicularitat amb què incideixen els raigs solars), l’altitud (a més altitud, més intensitat dels raigs ultraviolats) i la latitud (la intensitat de la radiació és superior a l’equador i disminueix progressivament en ascendir cap als pols).
Síndrome de Down
La sequedat freqüent de la pell en les persones amb síndrome de Down i el fet que aquesta sigui més prima augmenta la incidència de la irradiació solar. Per tant, cal observar amb rigor les mesures de fotoprotecció.
Signes d’alerta
Les reaccions a curt termini que es poden observar més sovint després d’una exposició solar són les cremades i les reaccions de fotosensibilitat. La cremada solar és producte d’una exposició al sol sense protecció. La clínica s’inicia al cap de 4-6 hores de l’exposició. En un primer estadi, s’observa envermelliment cutani, que s’intensifica progressivament. En una segona fase s’afegeixen signes inflamatoris i en ocasions formació de vesícules i butllofes que ocasionen picor i dolor. Les reaccions de fotosensibilitat poden estar desencadenades pel contacte previ de la pell, ja sigui amb un producte químic o un vegetal o bé per la presa d’un medicament. Aquests productes sensibilitzen la pell que, després d’exposar-se al sol, presenta lesions que característicament afecten les zones exposades com la cara, l’escot o els avantbraços. De les conseqüències de la fotoexposició a llarg termini, el càncer cutani és la més important,. Els signes d’alerta que pot presentar una lesió cutània (creixement ràpid, sagnat, canvi de color, asimetria, picor o dolor) han de ser sempre valorats per un especialista.
Orientacions preventivoterapèutiques
La sensibilitat individual davant de l’exposició solar ha estat classificada en sis grups anomenats fototips, ordenats de menor a major capacitat de resposta de la pell davant del sol, que es presenten en la taula 2.3. En qualsevol cas, un cop coneguts els diferents efectes tant positius com negatius de l’exposició solar, cal tenir una actitud responsable davant d’aquesta, sobretot en el cas dels menors la pell dels quals és sempre més sensibles i necessita, per tant, major protecció i cura.
I Pell blanca No ha d’exposar-se No es bronzeja
Pèl-roig
II Pell clara Protecció molt alta Gairebé sempre es crema
Ulls blaus
III Pell clara Protecció alta Es bronzeja
Cabells castanys
IV Pell mat Protecció mitjana Bronzejat intens
Cabells foscos No es crema
V Cabells i pell foscos Protecció baixa Bronzejat intens
No es crema
Taula 2.3. Característiques dels fenotips